Lara Prohens El racó umami Benvingut al meu racó. Un racó on descobrir i aventurar-se dins els misteris de la nutrició i el món de la cuina. Viatgem i descobrim si realment som allò que menjam.

Umami

Umami (en japonès: うま味) és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid. És una paraula japonesa que significa «saborós». El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda a l’any 1908 però no seria acceptat com a gust bàsic fins als anys 80. A la Xina umami es coneix com xiānwèi (鮮味, literalment, “sabor fresc” o “sabor deliciós”). El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.

Els glutamats i altres substàncies que normalment es troben en les carns, formatges, i certes verdures, o altres proteïnes en forma lliure estimulen receptors específics en la llengua, resultant-ne el gust umami. Condiments rics en glutamat es fan servir històricament en nombroses cultures per augmentar la palatabilitat dels aliments:[4] la salsa de soia, el formatge parmesà, les anxoves, i el pernil. Diversos potenciadors del gust són afegits a aliments manufacturats per a intensificar el gust umami, incloent-hi el glutamat monosòdic (GMS).

Font: Wikipèdia